SOCIALS SECUNDÀRIA

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1. LA DISGREGACIÓ DE L’IMPERI TURC Al mapa apareix representat l’espai dels Balcans entre el 1878 i 1913. En aquesta època i en aquesta zona es van produir dues guerres entre 1912 i 1913. En els anys immediatament anteriors a l’esclat de la Gran Guerra les crisis van succeir-se i van tenir lloc dues importants guerres balcàniques que canviarien el mapa polític de la zona a costa de l’Imperi Otomà. Abans de les guerres, Àustria va annexionar-se Bòsnia i Hercegovina, protectorat seu des de 1878, sense que Rússia, que sortia de la guerra amb el Japó, intervingués. Desprès, Sèrbia, Grècia, Bulgària i Romania es repartirien els territoris balcànics pertanyents a Turquia. A la primera guerra (1912), l’Imperi Turc seria derrotat per la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària i Grècia) que comptava amb el suport de Rússia. Turquia va haver de reconèixer la independència d’Albània, quedant reduïdes les seves possessions europees als estrets i a Constantinopla. La resta ...

REPTES AL LLARG DEL CURS (2N ESO C.SOCIALS) Haureu de realitzar els següents reptes al llarg de tot el curs, (2 per trimestre).  REPTES: 1r Trimestre Cel estrellat Observació del cel estrellat (si des d'on és l'alumne es veuen les estrelles). Localitzar l'estrella Polar, les dues osses, buscar el nom d'algun estel i les seves característiques. Investigar si, en la mitologia grega, les dues osses tenen alguna relació entre elles. També es pot localitzar la constel·lació d'Heracles (en grec, Hèrcules per als romans). Cercar el nom de les estrelles d'aquesta constel·lació. Investigar sobre aquest heroi grec: quants reptes va haver de superar i per quina raó ho va haver de fer. El defensor del poble Hi ha alguna problemàtica al barri o al poble? Potser no està prou net? Potser hi ha massa soroll a la nit? Hi ha massa trànsit? Es trepitgen 12 excrements de gos? Hi ha motos a la vorera? ... L'alumne ha de formular el problema, documentar-lo i esc...

POMPEIA l'ERUPCIÓ HORA A HORA Un grup de recerca de la Universitat Frederic II de Nàpols, dirigit pels vulcanòlegs Claudio Scarpati i Annamaria Perrotta, explica què va passar a la ciutat de Pompeia abans de quedar soterrada per sempre. La seva investigació se centra en la casa i la família de Juli Polibius, una elecció que no es va fer a l’atzar, ja que el seu habitatge es troba en una zona poc excavada i on, per tant, es pot observar bé l’estratigrafia geològica de l’erupció, una de les principals fonts d’informació en la qual es basa l’estudi. De fet, l’originalitat del projecte és haver combinat diferents tipus de fonts: geològiques, arqueològiques, documentals i fins i tot biològiques, com una anàlisi d’ADN que es va fer als cossos trobats a l’interior de la casa. UNA ALTRA DATA PER A LA CATÀSTROFE DE POMPEIA Segons els textos de Plini el Jove —polític i escriptor proper al cercle de confiança de l'emperador Trajà (53-117 ...